En llegir títol del nou disc d’Andrew
Bird, I Want to See Pulaski at Night, vaig pensar que devia fer
referència a alguna persona, probablement d’ascendència centreeuropea.
Em vaig reafirmar en aquesta opinió en escoltar la cançó estrella del
disc, Pulaski at Night, per altra part la única cantada, i on la
tornada diu Come back to Chicago, City of
light; com que Bird viu a Chicago, em semblava evident que li estava demanant
a algun conegut seu que tornés. Fins i tot podria fer referència a un
personatge de Star Trek que es diu així, la doctora Pulaski, que volia que tornés a la telesèrie, ves a saber.
Per si de cas hi havia un Pulaski desconegut per mi i famós allà als
USA, vaig cercar el nom al Google, i resulta que Pulaski també un indret, o
millor dit, uns quants indrets: hi ha un –o una- Pulaski a Tennessee i un altre
a Virgínia, a més del comtat de Pulaski a Arkansas. I encara més, a la mateixa
ciutat de Chicago hi ha un carrer i una estació de metro que es diuen Pulaski,
així com un supermercat.
Pensant-ho millor, vaig revisar la lletra de la cançó i vaig concloure
que el Pulaski al que es refereix Bird havia de ser un indret:
I paint you a picture
Of Pulaski at night
Come back to Chicago
City of light
Però Pulaski a part, el fet és que aquest nou disc d’Andrew Bird, on el
violí domina de dalt a baix, no està malament, en especial la cançó esmentada, però no m'acaba d'agradar. Sona bé i es deixa escoltar, però li falta alguna cosa: quan un cedé agrada molt, es torna a posar un cop l'hem sentit; aquest no.
Filant més prim, he arribat a la conclusió que els motius d'aquest petit desencís són tres: que el violinista xiulador ja no xiula –això és greu!; que només hi ha una cançó cantada, i en Bird és un bon violinista, però també és un bon cantant; i que el disc sigui tan curt, com si hagués composat un tema –l’esmentat Pulaski at Night- i a continuació hagués afegit música per envoltar-lo amb unes quantes cançons i ja està.
Però la cançó Pulaski at night sona molt bé.
Filant més prim, he arribat a la conclusió que els motius d'aquest petit desencís són tres: que el violinista xiulador ja no xiula –això és greu!; que només hi ha una cançó cantada, i en Bird és un bon violinista, però també és un bon cantant; i que el disc sigui tan curt, com si hagués composat un tema –l’esmentat Pulaski at Night- i a continuació hagués afegit música per envoltar-lo amb unes quantes cançons i ja està.
Però la cançó Pulaski at night sona molt bé.
Pulaski, és un dels indrets ón passen fenòmens paranormals a Expediente X.
ResponEliminaEl xiulet d'en Bird, és bàsic, però tot i així m'agrada !
Carme, ja no me'n recordava del Pulaski de la telesèrie. Un altre més, i jo sense caure! I van...
EliminaOstres, m'agrada!
ResponEliminaGalderich, home de poca fe, si al final acabaras aprenent i tot ;)
EliminaLlàstima que la resta no estigui a l'alçada perquè aquesta estava molt bé.
ResponEliminaAllau, ens tenia massa ben acostumats, el Bird ;)
EliminaHola companys, aquest Andrew Bird, per a nosaltres Andreu Ocell, esteu segurs que no és el nom artístic nord-americà del Jaume Sisa?
ResponEliminaAmadeu del Cap Prim.
Amadeu, el Sisa té uns quants pseudònims, però no sabia el d'Andrew Bird no el sabia... I menys que tocara el violí :)
EliminaDe debò que no li trobo cap similaritat, ni física ni política.
ResponElimina