Fan total de les llistes com soc,
ja em va saber greu, ja, no penjar la dels millors del 2012, però sempre estic
a temps per fer-ho: mira, en breu la recupero i la publico.
Però ara vaig amb els de any que
acaba.
Tot i que per qüestió d’espai
poso només una cançó de cada grup o músic, en realitat faig referència al disc
complet, i crec que a més hauria de ser habitualment així, ja que personalment
tendeixo a valorar el conjunt, i fins i tot em costa no seguir l’ordre que s’ha
elegit per reproduir-les en el disc, encara que de vegades l’ordre en qüestió
estigui decidit amb el cul.
Començo, com se sol fer en els resultats
dels concursos, pel final: els menys bons dels més bons, i així durant tres
posts a raó de 7 per dia fins arribar al número 1. Sinthpop a dojo, bastant
electrònica, una mica de country americà i de britpop... què hi farem, és el
que m’agrada.
Ah! Els vídeos, indico en vermell els que valen la pena.
Ah! Els vídeos, indico en vermell els que valen la pena.
21. Pet Shop Boys
Love is a Bourgeois Construct,
del disc Electric / VIDEO RECOMANAT
Poca cosa de nou es pot dir
d’ells, però val la pena recordar que aquest Electric recupera gran part dels
millors Pet Shop Boys, bastant ensopits en el seu anterior disc, Elysium. Un
bon exponent del que fan ara és la cançó Love is a Bourgeois Construct, que té
la mixtura exacta d’himne, música de ball, ironia, patxanga, petardeig i
passada de volta (quasi 7 minuts!) pròpia dels seus temes més coneguts com Go
West, Suburbia o Always in My Mind.
El vídeo no és l’oficial, però
val molt la pena: és d'un geni desconegut que es diu VIDPIT, i el més divertit que he vist en mesos!
20. Northern Kind
T’agradava Yazoo? I els Depeche
Mode de la primera època? Vull dir: sintetitzadors a dojo i agradables melodies
sinthpop. Doncs escolta aquests Northern Kind, que fins i tot les lletres sonen
als 80.
Això sí, costa de trobar-los pel you tube, i no es deixen descaregar, així que una opció és linkar a:
http://www.youtube.com/watch?v=QjHOVfPgCwA
Això sí, costa de trobar-los pel you tube, i no es deixen descaregar, així que una opció és linkar a:
http://www.youtube.com/watch?v=QjHOVfPgCwA
19. The Haxan Cloak
Podria servir com a banda sonora
d’una pel·lícula de terror on un grup d’arqueòlegs estan fent una excavació a
algun lloc on se suposa que hi va existir una poderosa civilització de la que
ara només queden runes, quatre pedres i un túnel que s’endinsa metres i metres
cap al centre de la Terra... Podem posar, si ens ve de gust, a Pazuzu o algun
altre ídol demoníac per afegir més morbo a l’escena. Un disc que cal escoltar –aquest més que cap
altre- en l’ordre que s’ha muntat per fruir d’ell. Una obra mestra de
l’electrònica que juga amb elements d’EBM, industrial i dark.
El vídeo, un impressionant directe.
El vídeo, un impressionant directe.
18. Majical Cloudz
No crec que mai conegui
personalment a Devon Welsh, el cantant del duo canadenc Majical Cloudz, però
cada cop que escolto el seu elegant i pausat disc Impresonator me’l imagino com
un individu tranquil i reflexiu, la qual cosa probablement no tingui res a
veure amb la realitat. Coses de la música
17. Karl Bartos
Atomium, del disc Off the Record
Exponent arquitectònic per excel·lència del retrofuturisme, l’Atomium compta a m
Exponent arquitectònic per excel·lència del retrofuturisme, l’Atomium compta a m
és amb
l’afegit d’estar a Brussel·les, ciutat que si no existís caldria construir
sense cap dilació. Sumem-li a això un ex-Kraftwerk com el Karl Bartos, que feia
temps que no publicava res, remenem-ho
bé i tindrem una cançó d’aquelles que, sense haver de fer cap esforç, entra
molt bé
16. Tim Hecker
No sé on vaig llegir per primer
cop l’expressió “piano moribund”, però em va agradar i l’aplico sovint quan el
que escolto és música experimental de baixa intensitat com aquest Virgin que,
de vegades, em recorda una ràdio a punt de sintonitzar-se però que de sobte torni
a perdre el senyal; també em fa pensar en l’elegància d’una medusa de picadura
letal desplaçant-se a un metre per sota de la superfície de l’aigua. A alguns
coneguts aquest tipus de música els posa dels nervis; a mi em relaxa
15. Bryce Dessner, Nico Mulhy, Owen Pallet i Shara Worden
El compositor David Lang -ei, va
néixer el mateix any que jo- dona la paraula a la Mort, que s’expressa
mitjançant la prístina veu de Shara Worden. L’acompanyen en el seu discurs el
violinista Owen Pallett, el pianista Nico Muhly i el guitarrista Bryce Dessner.
Per escoltar i animar-se a saber
més detalls
Demà, més
Comencem bé l'any! Un mount de recomanacions que he de mirar perquè desconec (a part dels PSB i el Bartos, tota la resta!).
ResponEliminaSalva, ja veuràs que és una selecció una mica escorada, però em sembla que en alguns casos coincidirem. Bona audició!
EliminaEls pitjor pronòstics s'han acomplert! Haurem de buscar una estona de descans en un dia com avui per a "degustar" aquestes peces! Sort que l'altaveu de l'ordinador ja servirà per a captar els matissos...
ResponEliminaGalderich, alea jacta est! Tu fes tabula rassa i elimina qualsevol prejudici abans de posar-te a escoltar les propostes.
EliminaUn cop més m'adono que existeixen altres mons. Anirem tastant de mica en mica.
ResponEliminaEnric, em posaré pedant:
ResponEliminaThere are more things in heaven and earth [Horatio] than are dreamt of in your philosophy.
Segur que compartim la sentència, oi? Gràcies per ser tan obert :)
Ho compartim. Ho deia sense ironia.
EliminaQue no pari la música!
ResponEliminaQue no pari!
EliminaDescomptant els PSB, que ja coneixia, em quedo amb Majical Cloudz (i menció d'honor per a David Lang. Veurem demà.
ResponEliminaAllau, jo també em trec el barret amb Lang. Si pots, escolta el disc sencer, no et defraudará
ResponEliminaEls Petshopboys son molt bons...
ResponEliminaNo estan malament, no.
EliminaHaig de confessar que els havia sentit a tots...cosa curiosa ! Però desconeixia la tria seleccionada.
ResponEliminaSi aquests són els últims millors, vaig fent boca pels següents, provo doncs els aperitius i amb el vostre permís opino:
- Pet Shop Boys : La música xula com sempre i el clip explosivament magistral (broma fàcil) ;)
- Nothern Kind: M'agradava molt, ... fins veure la cantant i les seves formes ... de cantar !!! :(
- The Haxan Cloak : Concert d'abducció total...no recomano veure amb presses ni nervis.
- Majical Cloudz : Coherent, molt coherent, música i clip.
- Karl Bartos : He viatjat de nou al Atomium de nit. Si no existís Brusel·les, caldria inventar-nos-la !
- Tim Hecker : Genial! Em sumo als coneguts del " relaxing ".
- David Lang : Mai hauria imaginat que la mort tingués aquesta veu tant sofisticada. Tot i així IIIIIUUUUIIIUUUU !!!
A punt per més !
Carme, si jo no demano permís per dir les meues preferències, tu tampoc ho has de fer per opinar o criticar. M'encanta saber què en penseu :)
ResponEliminaPer cert, jo, des que he vist les formes de la cantant de Northern Kind, que encara m'agrada més la seua música, haw, haw!