ELS MILLORS DEL 2013 (I)

Fan total de les llistes com soc, ja em va saber greu, ja, no penjar la dels millors del 2012, però sempre estic a temps per fer-ho: mira, en breu la recupero i la publico.

Però ara vaig amb els de any que acaba.

Tot i que per qüestió d’espai poso només una cançó de cada grup o músic, en realitat faig referència al disc complet, i crec que a més hauria de ser habitualment així, ja que personalment tendeixo a valorar el conjunt, i fins i tot em costa no seguir l’ordre que s’ha elegit per reproduir-les en el disc, encara que de vegades l’ordre en qüestió estigui  decidit amb el cul.

Començo, com se sol fer en els resultats dels concursos, pel final: els menys bons dels més bons, i així durant tres posts a raó de 7 per dia fins arribar al número 1. Sinthpop a dojo, bastant electrònica, una mica de country americà i de britpop... què hi farem, és el que m’agrada.
Ah! Els vídeos, indico en vermell els que valen la pena.

21. Pet Shop Boys

Love is a Bourgeois Construct, del disc Electric / VIDEO RECOMANAT

Poca cosa de nou es pot dir d’ells, però val la pena recordar que aquest Electric recupera gran part dels millors Pet Shop Boys, bastant ensopits en el seu anterior disc, Elysium. Un bon exponent del que fan ara és la cançó Love is a Bourgeois Construct, que té la mixtura exacta d’himne, música de ball, ironia, patxanga, petardeig i passada de volta (quasi 7 minuts!) pròpia dels seus temes més coneguts com Go West, Suburbia o Always in My Mind.

El vídeo no és l’oficial, però val molt la pena: és d'un geni desconegut que es diu VIDPIT, i el més divertit que he vist en mesos!

20. Northern Kind

Yours, del disc Credible Sex Unity

T’agradava Yazoo? I els Depeche Mode de la primera època? Vull dir: sintetitzadors a dojo i agradables melodies sinthpop. Doncs escolta aquests Northern Kind, que fins i tot les lletres sonen als 80. 
Això sí, costa de trobar-los pel you tube, i no es deixen descaregar, així que una opció és linkar a:
http://www.youtube.com/watch?v=QjHOVfPgCwA

19. The Haxan Cloak

Excavation (part I), del disc Excavation / VIDEO RECOMANAT

Podria servir com a banda sonora d’una pel·lícula de terror on un grup d’arqueòlegs estan fent una excavació a algun lloc on se suposa que hi va existir una poderosa civilització de la que ara només queden runes, quatre pedres i un túnel que s’endinsa metres i metres cap al centre de la Terra... Podem posar, si ens ve de gust, a Pazuzu o algun altre ídol demoníac per afegir més morbo a l’escena.  Un disc que cal escoltar –aquest més que cap altre- en l’ordre que s’ha muntat per fruir d’ell. Una obra mestra de l’electrònica que juga amb elements d’EBM, industrial i dark.
El vídeo, un impressionant directe.

18. Majical Cloudz

Mister, del disc Impersonator

No crec que mai conegui personalment a Devon Welsh, el cantant del duo canadenc Majical Cloudz, però cada cop que escolto el seu elegant i pausat disc Impresonator me’l imagino com un individu tranquil i reflexiu, la qual cosa probablement no tingui res a veure amb la realitat. Coses de la música

17. Karl Bartos

Atomium, del disc Off the Record

Exponent arquitectònic per excel·lència del retrofuturisme, l’Atomium compta a m

foscaerosda amb els de cap altra llista. Perés amb l’afegit d’estar a Brussel·les, ciutat que si no existís caldria construir sense cap dilació. Sumem-li a això un ex-Kraftwerk com el Karl Bartos, que feia temps que no  publicava res, remenem-ho bé i tindrem una cançó d’aquelles que, sense haver de fer cap esforç, entra molt bé

16. Tim Hecker

Stigmata II, del disc Virgins

No sé on vaig llegir per primer cop l’expressió “piano moribund”, però em va agradar i l’aplico sovint quan el que escolto és música experimental de baixa intensitat com aquest Virgin que, de vegades, em recorda una ràdio a punt de sintonitzar-se però que de sobte torni a perdre el senyal; també em fa pensar en l’elegància d’una medusa de picadura letal desplaçant-se a un metre per sota de la superfície de l’aigua. A alguns coneguts aquest tipus de música els posa dels nervis; a mi em relaxa

15. Bryce Dessner, Nico Mulhy, Owen Pallet i Shara Worden

You Will Return, del disc David Lang: Death Speaks

El compositor David Lang -ei, va néixer el mateix any que jo- dona la paraula a la Mort, que s’expressa mitjançant la prístina veu de Shara Worden. L’acompanyen en el seu discurs el violinista Owen Pallett, el pianista Nico Muhly i el guitarrista Bryce Dessner.

Per escoltar i animar-se a saber més detalls

Demà, més