UN BONIC LOGOTIP PER A UNA BONICA MÚSICA [SYLVAN ESSO/ SYLVAN ESSO]

Curiosament, el fet de sentir-me atret per un tipus de música –a hores d’ara no és cap secret que els teclats per mi són conditio sine qua non pel que fa a una cançó- no em fa conformista en la meua recerca de novetats: mai no en tinc prou amb el que estic escoltant, per molt que m’agradi, i sempre en busco més, i és clar, acabo trobant boniques músiques on els teclats no hi són ni en pintura.

De vegades, però, sona la flauta i descobreixo petits tresors en el meu format preferit, electrònica inclosa, com és el cas del duo Sylvan Esso, que combina a la perfecció la veu –ella- amb els teclats –ell. Per separat, potser estaríem parlant per una part de R&B o fins i tot de soul i per altra d’indietrònica, però junts aconsegueixen un synthpop la mar d’elegant i preciosista.

L?àlbum homònim és aprofitable de cap a peus, des del logotip –concís i simple però arriscadament antiactual- a les cançons, que van sonant perfectament lligades entre si, començant per la deliciosa Hey Mamy i acabant amb la bellíssima Come Down, un tema amb unes bases electròniques tan subtils que podria passar per una interpretació a capella. Entremig, un grapat de cançons que serien hits en una emissora de ràdio molt exigent i poc comercial. Un parell d’exemples: Coffee i Wolf.

Sylvan Esso: totalment recomanables.

APRENDRE DELS QUE EN SABEN [SOHN/ TREMORS]

Quan un músic fa coses noves i arriscades i li surten bé i sonen belles, en poc temps li ixen imitadors que, sense arriscar ni fer res de nou, ho fan molt pitjor, sense gràcia ni estil ni bellesa ni res de res més que ganes de viure al rebuf del bon vent.

De vegades però l’imitador no és tal sinó un bon músic que n’ha aprés a base d’escoltar als altres i que s’ha esforçat en aprendre dels que en saben. Sohn n’és un d’aquests pocs que ha aconseguit superar la barrera que tanca als imitadors sense gràcia i situar-se al costat dels grans, en aquest cas d’en James Blake, que amb tota probabilitat és un dels seus músics de referència.

No és l’únic: també How To Dress Well –evidentment, és un pseudònim- ho aconsegueix, però d’aquest en parlaré un altre dia. Ara vaig amb Sohn i la seua música a mig camí entre el R&B i l’indietrònica, amb un disc, Tremors, que li ha sortit perfecte, de cap a peus, amb lletra intimista i arranjaments deliciosos.