Tot i que es pot fer servir en un sentit
pejoratiu, inclassificable és un adjectiu que m’agrada sobretot quan fa
referència a quelcom que se’n surt de la normalitat i apunta a la genialitat.
Cert és que aquesta, la genialitat vull dir, és arriscada fins al punt que a la
que es passa una mica de rosca pot caure en un ridícul esperpèntic.
L’atreviment és doncs un perill, i East India
Youth –quin nom més bonic, oi?- es llença sense pensar-s’ho massa i surt de la
normalitat en un disc, Total Strife Forever, que fuig dels adjectius
musicals qualificatius concrets per fer-ne servir un bon grapat alhora: pop,
art-pop, krautrock, folk, electrònica, experimental, coral, sintpop,
ambient...
La elegantíssima i bella coberta del disc ja
apunta molt alt, i el contingut no decep: les dues primeres peces instrumentals
deixen pas a Dripping Down, la més melòdica de l’àlbum, i on apareix per primer
cop la veu. Dripping Down és un dels
highlights del disc, junt amb Looking for Someone, que comença a
capella i acaba amb regust de camps de cotó, i l’espectacular Heaven how long, una
altra peça cantada que acaba en pura orgia instrumental a base de loops de
sintetitzador i guitarra.