ELS MILLORS DEL 2013 (i III)

I per fi, els millors dels millors, que segur que no coincideixen amb els de cap altra llista. Però són els que a mi m’agraden

7. Depeche Mode

Heaven, del disc Delta Machine

 

2013 ha estat un any de reaparicions, i els Depeche Mode ho han fet amb un disc que està lluny dels seus inicis, però atenció, això en aquest cas no és dolent: Delta Machine és bo, molt bo. L’intent de combinar blues i tecno –cosa difícil, quasi impossible- aquí es corona amb èxit. El disc rutlla bé de cap a peus: introduït per Welcome to My World, i passant per Angel, Heaven, Slow i Soothe My Soul, acaba amb un Goodbye que ens deixa amb un bon gust de boca. Han tornat els millors Depeche Mode, tot i que –Heràclit ja ens ho va dir fa segles- ja no són els mateixos... ni sonen igual

6. Young Galaxy

Fall for You, del disc Ultramarine

 

Amb melodies exòtiques, vocals i instruments musicals, Young Galaxy s’esforcen per donar un toc diferent al pop de sempre. Fins i tot hom pot descobrir calypso i altres aires afrocubans amagats entre acord i acord. Una troballa, aquests Ultramarine

5. Kanye West

Black Skinhead, del disc Yeezus / VIDEO RECOMANAT

 

Rap i hip-hop? Si, no em desagrada, però posar a un rapero entre els cinc millors de l’any?

És que en Kanye West és un fora de sèrie, i la seua música no és tan senzilla de catalogar com podria semblar a primera vista. S’atreveix a fer barreges a priori impossibles, i a deconstruir veus i melodies de tota la vida per fabricar arriscades cançons que funcionen molt bé. Bound 2 n’és un exemple, Blood on the Leaves un altre: qui es pot ofendre amb l’aberració que ha fet en Kanye West amb els clàsics si el resultat és tan bo?

4. Chvrches

The Mother We Share, del disc The Bones of What You Believe

 

Afortunadament  per als que ens agrada l’electrònica, l’any ha estat profús amb grups que la practiquen, i a més, en la seua vessant més melòdica: el sinthpop. Feathers, Marsheaux, Fotonovela, Marnie o Northern Kind són alguns dels que treballen força bé aquest estil. Però nou, nou... si, hi ha els Chvrchs, que no sonen a repetit

3. John Grant

Great Motherfucker, del disc Pale Green Ghosts

 

Una gran veu i molt bona música, la de John Grant, que en aquest Pale Green Ghosts entra en fase melòdica i un xic jazzy i es fa acompanyar per alguns famosos, com la Sinead O’Connor en la cançó Great Motherfucker.  Emotiu i ferm

2. James Blake

Overgrown, del disc Overgrown

 

La gràcia –excelsa- d’en James Blake radica en dos elements: la veu i el flirteig amb l’experimentació. No és un crooner ni un cantant de jazz ni de soul ni de blues, ni molt menys un nen de l’escolania de Montserrat, però tot i això, en alguns moments ho recorda. Per altra part, i com a conseqüència del seu punt experimental, Overgrown no és un disc d’acompanyament com a música de fons sinó per escoltar amb calma en la intimitat, millor al capvespre que al sol de migdia.  El vídeo, per tant, no cal mirar-lo: només escoltar-lo

1. Baths

No eyes, del disc Obsidian

 

Qui va dir que la indietrònica estava acabada? Clics, frecs i demés sorollets cacofònics s’ajunten sobre bases rítmiques i melodies vocals per aconseguir en aquest Obsidian un conjunt de cançons que s’aproximen al costat més fosc i difícil de l’electrònica però sense entrar-hi, de manera que el resultat final és altament taral·lejable i gratificant. Baths és Will Wiesenfeld,un músic d’estudi –cercant informació vaig descobrir que va néixer al poble de Tarzana (sic)- que porta temps experimentant i produint boniques cançons. Aquest disc és probablement el millor que ha fet

La setmana vinent, more merrie melodies!