dimarts, 18 de desembre del 2012

MACROMASSA I CANELONS (DOS CLÀSSICS CATALANS)



Vet aquí que la Montserrat ens va convidar a uns canelons i allà que ens trobarem amb en Girbén, un artista que fa art (no és habitual, però tal cosa succeeix de tant en tant al nostre planeta), que va i com qui no vol la cosa m’ensenya sense gavardina l’últim cedé de Macromassa, i és clar, festa que faig, però això no és tot: resulta que el cedé que l’amic Girbén em passa està dedicat especialment per al Leb, de puny i lletra del gran Víctor Nubla, i això ja és (macro)massa per a mi!
Un cop que m’han passat les sals pels narius recupero la consciència, me’l miro i me’l remiro, i a casa, me’l escolto i me’l reescolto, i constato que un cop més, en Nubla i en Crek han fet una obra dura, difícil, experimental... i bella.
Aquest dies he cercat al youtube a l’espera que algú pengés ni que fos un dels temes d’aquest nou disc La ligereza de las montañas, però de moment encara no hi és, així que me’n vaig a un dels meus preferits, Genera un algoritmo para Andreia/ guarda una almendra para Andrés, i aquí va. 
Com els canelons de la Montserrat: un plaer.

Un plaer, companys.

dimarts, 11 de desembre del 2012

III



Un altre al cove: el III de Crystal Castles, que continuen fent el seu habitual techno-punk-dark (sincerament, no sé si existeix una categoria musical així, però sona bé), cosa que és d'agrair  sobretot si a un li agrada, com és el meu cas.
Pràcticament la totalitat del disc és altament recomanable, i Pale Flesh és una de les millors cançons de l’any que ara és apunt d’acabar. Per rematar la feina, la coberta d’aquest III és una versió de la famosa foto amb que Samuel Aranda va guanyar el World Press, cosa que fa pensar que el paral·lelisme entre Crystal Castles i Handsome Furs no és només a nivell musical, sinó també ideològic: crítica i denúncia.



dimarts, 4 de desembre del 2012

CAP AL SEGLE XX



Ansiós que arribés el segle XXI, i ara resulta que enyoro el passat. Deu ser cosa del retrofuturisme que m’impregna el cervell.
This Vision, ell amb bigoti i ella amb piga incorporada, han fet un tema melancòlic rememorant el segle XX, un pop que sona inicialment a Roxy Music per esdevenir, en entrar les veus, un pseudo-sinthpop melòdic, amb les cordes dominant per damunt dels teclats.
Un agradable pastitx,  vaja.