Vaig comprar el Bodily
Functions d’en Matthew Herbert
per pur coup de coeur, impulsat un
cop més per l’estètica visual, que tot sigui dit m’ha fet adquirir en més d’una
ocasió autèntiques abominacions musicals.
No és aquest el cas: Bodily Functions, publicat el 2001
–l’any de la gran decepció fantacientífica- sonava aleshores inesperadament a
nou, però sobretot sonava molt bé, i encara aguanta. La primera audició és
agradable, i pressuposa electrònica i sorollets orgànics i inorgànics, una
combinació a priori força experimental. Herbert frueix afegint a les bases
electròniques sobre les que construeix la seua música tota classe de sorolls
–que no melodies-, des de bosses de patates fregides fins a dents que tremolen,
passant per cintes de vídeo rebregades i posteriorment esquinçades, forquilles
que punxen l’aliment que hi ha al plat i que acaben fregant la porcellana, per
acabar amb gugús de bebès. I ritme, molt de ritme però de baixa intensitat,
movent-se més aviat per la vessant lounge que per la tribal, lluny del house i
del jazz però alhora amb clares reminiscències d’aquests. La veu femenina de la
Dani Siciliano, que acompanya la del
propi Herbert, arrodoneix l’obra, i l’experiment no es desboca sinó que esdevé
una obra magistral i alhora gens pretensiosa.
No resulta senzill descriure una
música com la seua, però si trobar analogies visuals: la carpeta de cartró que
fa de funda per al disc, així com el propi disc físic, és l’equivalent gràfic,
fet a base miniatures que necessiten de l’ajuda d’una lupa per llegir-les i que
composen imatges senzilles, quasi esquemàtiques: un cos, un ull, un cor...
Tampoc resulta senzill triar-ne
una cançó –si és que es pot denominar així a les 14 peces musicals que composen
Bodily Functions- però youtube m’ho
ha fet fàcil: només posar-me a cercar m’ha sortit Foreign Bodies, amb el seu vídeo oficial i tot, i a continuació You saw it all.
Bon profit.
Emmmm... Esperaré a que opinin la resta.
ResponEliminaAh, l'estètica visual és molt bona.
Enric, doncs sembla que haurem d'esperar... zzz... zzz...
ResponEliminaDe vegades el "si l'encerto l'endevino" dona sorpreses, en aquest cas agradable.
ResponEliminaEn dono fe en aquest precís moment!
Fins ara impossible escoltar-la :(
Carme, des del 2001 fins el 2014 ha passat una temporadeta, o sigui que per haver esperat unes hores més, no s'ha perdut res... i s'ha guanyat molt, si t'agrada.
EliminaEm poso els cascos per sentir el teu blog, perque no vull que a casa es pensin que se m'ha anat l'olla. El primer video em recorda aquelles cançons de bosa nova així amb molta percusio i tal, pero després hi ha algu com si fes gargarismes...molt original tinc que reconeixo, aixi com musica ambiental...
ResponEliminaCom el Nino Bravo res de res eh
EliminaAris, et sorprendries de la facilitat amb que s'escolta aquesta música per part dels nens. Potser som els adults qui tenim els prejudicis tan adherits al cervell que no som capaços de captar tot allò que escapa de l'habitual. No és el teu cas, doncs veig que has trobat el punt de bossa nova que en tot cas jo qualificaria de jazz.
Elimina