UN BONIC LOGOTIP PER A UNA BONICA MÚSICA [SYLVAN ESSO/ SYLVAN ESSO]

Curiosament, el fet de sentir-me atret per un tipus de música –a hores d’ara no és cap secret que els teclats per mi són conditio sine qua non pel que fa a una cançó- no em fa conformista en la meua recerca de novetats: mai no en tinc prou amb el que estic escoltant, per molt que m’agradi, i sempre en busco més, i és clar, acabo trobant boniques músiques on els teclats no hi són ni en pintura.

De vegades, però, sona la flauta i descobreixo petits tresors en el meu format preferit, electrònica inclosa, com és el cas del duo Sylvan Esso, que combina a la perfecció la veu –ella- amb els teclats –ell. Per separat, potser estaríem parlant per una part de R&B o fins i tot de soul i per altra d’indietrònica, però junts aconsegueixen un synthpop la mar d’elegant i preciosista.

L?àlbum homònim és aprofitable de cap a peus, des del logotip –concís i simple però arriscadament antiactual- a les cançons, que van sonant perfectament lligades entre si, començant per la deliciosa Hey Mamy i acabant amb la bellíssima Come Down, un tema amb unes bases electròniques tan subtils que podria passar per una interpretació a capella. Entremig, un grapat de cançons que serien hits en una emissora de ràdio molt exigent i poc comercial. Un parell d’exemples: Coffee i Wolf.

Sylvan Esso: totalment recomanables.