Començo el compte enrere pels àlbums (quina paraula tan bonica, àlbum).
10. We come from the same place / ALLO DARLIN'
9. From Scotland with love / KING CREOSOTE
(Vegis la crítica)
8. Are whe there / SHARON VAN ETTEN
(Vegis la crítica)
7. Everyday Robots / DAMON ALBARN
(vegis la crítica)
6.What is this heart? / HOW TO DRESS WELL
I aquí comença la part més difícil, la de decidir quin d'entre tots aquests cinc que a continuació poso trio en primer lloc. L'elecció em resulta complicada, i un cop la faig, al dia següent la canvio per situar un més amunt i un altre més avall, i així cada cop que reviso la llista. Els paràmetres en els que m'he mogut per confeccionar-la? Fàcils: aquests discs són els que més he escoltat al llarg de l'any; una i altra vegada, i no se'm fan mai pesats, ans al contrari, desitjo novament escoltar-los ja de bon matí quan agafo el cotxe per anar a la feina.
5. Passerby / LULUC
Desconeguts totals per a mi, vaig començar baixant-me una cançó que havia sentit per casualitat, i poc a poc m'he anat fent amb tot els disc. Pur folk sense pretensions, de delicada bellesa però sense empastifar, m'encisen especialment els seus duettos. Una gran descoberta!
4. Here and Nowhere else / CLOUD NOTHINGS
Serà post punk o serà rock indie? Voto per la primera opció, en especial quan el cantant s'escanya la veu a força de cridar i el bateria perd el ritme, i tot plegat queda la mar de bé (Vegis la crítica).
3. Sylvan Esso / SYLVAN ESSO
Jo els he acabat per classificar com sintpop -o synthpop, si es prefereix la denominació original-, però la primera vegada que els vaig sentir em pensava que estava escoltant un dics de gospel. La vida te da sorpresas... (Vegis la crítica)
2. Tremors / SOHN
Aquest disc l'he escoltat de cap a peus un centenar de vegades, i encara l'escoltaré un centenar de vegades més, que el trobo perfectament i bellament ben construït, rodó i canònicament modern. (Vegis la crítica)
1. Total Strife Forever / EAST INDIA YOUTH
Inclassificable, però classificat com genial. Podria sobrar-li tot però finalment no se li pot treure res, aquesta és la genialitat d'East India Youth. La coberta del disc és un bon resum del seu interior musical: arriscadament bell.
(Vegis la crítica).
Perquè m'ho expliques tu, si no continuaria en la ignorància més absoluta. Sempre hi ha hagut altres mons, però en el cas de la música (potser la més íntima i particular de les arts) es fa molt evident.
ResponEliminaEnric, com bé dius, les manifestacions artístiques són quasi infinites. Tot i això, i per no sentir-me excessivament "bitxo raro" -aquí cal posar-li un context de somriure simpàtic- sempre faig una ullada a AOTY, un web que recull les preferències de quasi 30 crítics musicals -probablement, els millors- de parla anglesa i les seues respectives webs, i em quedo tranquil en veure que bona part de les meues propostes hi són allà.
ResponEliminaAOTY és a
http://www.albumoftheyear.org/ratings/6-highest-rated/2014/1
i allà la diversitat de què parlem si que és enorme!
M'agraden tots, i els conec prou de sentir-los molt sovint (els meus coneixements musicals deuen ser immensos, ha ha) encara que el meu ordre seria una mica Diferent.
ResponEliminaCarme, si t'agraden tots, ja és molt :)
EliminaJo, com l'Enric, declaro la meva ignorància... Sé que tinc l'Everyday Robots, però no m'ha semblat res de l'altre món...
ResponEliminaSalva, l'Everyday Robots no et diu res? Veig que vas fort! Proposta: llençat obertament a l'East India Youth.
EliminaNo en conec cap, reconeixo que soc un inculte melomen sant teclarià. EL nº 1 em recorda kraftwerk
ResponEliminaAris, amb la música passa com amb la resta de l'art: no és imprescindible saber, però si fruir. Si d'alguna manera el Santa Tecla et serveix per fruir d'alguns d'aquests músics, doncs ja em sentiré més que satisfet. I pel que fa a Kraftwerk, és normal que et sonin: és que són el Big Bang de bona part de la música actual.
ResponElimina