Quan un músic fa
coses noves i arriscades i li surten bé i sonen belles, en poc temps li ixen
imitadors que, sense arriscar ni fer res de nou, ho fan molt pitjor, sense
gràcia ni estil ni bellesa ni res de res més que ganes de viure al rebuf del
bon vent.
De vegades però
l’imitador no és tal sinó un bon músic que n’ha aprés a base d’escoltar als
altres i que s’ha esforçat en aprendre dels que en saben. Sohn n’és un d’aquests pocs que ha aconseguit superar la barrera
que tanca als imitadors sense gràcia i situar-se al costat dels grans, en
aquest cas d’en James Blake, que amb tota probabilitat és un dels seus músics
de referència.
No és l’únic: també
How To Dress Well –evidentment, és
un pseudònim- ho aconsegueix, però d’aquest en parlaré un altre dia. Ara vaig
amb Sohn i la seua música a mig camí entre el R&B i l’indietrònica, amb un
disc, Tremors, que li ha sortit perfecte, de cap a peus, amb lletra
intimista i arranjaments deliciosos.
M'ha agradat més el segon que el primer. Ara, suposo que es inevitable aquesta estètica post dark wader
ResponEliminaAris, ets un geni posant etiquetes, m'agrada molt això de "post dark vader", bona simbiosi!
ResponEliminaI personalment, estic amb tu: també´m'agrada més la segona que la primera.