Un altre al cove: el III de Crystal Castles,
que continuen fent el seu habitual techno-punk-dark (sincerament, no sé si
existeix una categoria musical així, però sona bé), cosa que és d'agrair sobretot si a un
li agrada, com és el meu cas.
Pràcticament la totalitat del disc és altament
recomanable, i Pale Flesh és una de les millors cançons de l’any
que ara és apunt d’acabar. Per rematar la feina, la coberta d’aquest III és una
versió de la famosa foto amb que Samuel Aranda va guanyar el World Press, cosa
que fa pensar que el paral·lelisme entre Crystal Castles i Handsome Furs no és
només a nivell musical, sinó també ideològic: crítica i denúncia.
Amb l'any que deixem endarrera no m'estranya que aquesta sigui la cançó de l'any... Pots posar-li els adjectius que vulguis per a definir-la però no hi ha qui l'escolti més enllà del Gran Leb!
ResponEliminaGalderich, ja veig que estàs en plena forma!
EliminaEt dono la raó Sr. Galderich, només perquè no puc obrir el clip i escoltar la música com cal.
ResponEliminaA mi m'agraden, però la foto em resulta molt esfereïdora!
Carme, si no m'equivoco, tot just el mateix dia que publico aquesta entrada s'inaugura una expo al CCCB que s'anuncia amb l'obra d'aquest xicot de Santa Coloma.
Elimina