Ansiós
que arribés el segle XXI, i ara resulta que enyoro el passat. Deu ser cosa del
retrofuturisme que m’impregna el cervell.
This
Vision, ell amb bigoti i ella amb piga incorporada, han fet un tema
melancòlic rememorant el segle XX, un pop que sona inicialment a Roxy Music per
esdevenir, en entrar les veus, un pseudo-sinthpop melòdic, amb les cordes dominant per damunt dels teclats.
Un
agradable pastitx, vaja.
La cançoneta prou bé... enganxa .
ResponEliminaPotser si que algun temps passat és sempre millor!
Qui pugui que retorni, llàstima que no tothom s'ho pot permetre :(
Carme, per ara l'únic viatge en el temps que podem fer és linial i cap endavant. I si fos possible la marxa enrrere, el que trobariem no tindria res a veure amb l'embolcall romàntic que li hem posat al segle passat: un parell de guerres mundials, per exemple, ajuden a trencar miratges. Però el retrofuturisme és ficció, i com a tal s'ha de valorar.
EliminaNo aporten res ni cinematogràficament ni musicalment com era normal d'esperar en aquest bloc!
ResponEliminaA sang i fetge! Este es mi niño!
EliminaOstres el galderich es contundent
ResponEliminaAris, i a tu què t'ha semblat? Sempre m'agrada conéixer la teua valoració :)
Eliminaecho and The bunymen? pop de finals dels vuitanta? no està malament
EliminaRetroneglibles i prims com un secall, i perdona'm. Tant la melodieta com els arranjaments no poden ser més epigonals. Això sí: són de fora!
ResponEliminaSi vols retrofuturisme del bo una opció excel·lent és el hang. Aquí una mostra amb la campiona Carola al clarinet:
http://carolaortizrodo.wordpress.com/2011/09/02/owt-new-album-from-resha/