Vet aquí que la Montserrat ens va convidar a
uns canelons i allà que ens trobarem amb en Girbén, un artista que fa art (no
és habitual, però tal cosa succeeix de tant en tant al nostre planeta), que va
i com qui no vol la cosa m’ensenya sense gavardina l’últim cedé de Macromassa,
i és clar, festa que faig, però això no és tot: resulta que el cedé que l’amic
Girbén em passa està dedicat especialment per al Leb, de puny i lletra del gran
Víctor Nubla, i això ja és (macro)massa per a mi!
Un cop que m’han passat les sals pels
narius recupero la consciència, me’l
miro i me’l remiro, i a casa, me’l escolto i me’l reescolto, i constato que un
cop més, en Nubla i en Crek han fet una obra dura, difícil, experimental... i bella.
Aquest dies he cercat al youtube a l’espera
que algú pengés ni que fos un dels temes d’aquest nou disc La ligereza de las
montañas, però de moment encara no hi és, així que me’n vaig a un dels meus
preferits, Genera un algoritmo para Andreia/ guarda una almendra para Andrés, i
aquí va.
Com els canelons de la Montserrat: un plaer.
Un plaer, companys.
Tot un regalàs !!!
ResponEliminaCarme, com bé saps, aquell dia, entre els canelons, la companyia i el regal d'en Girbén, vaig estar fent l'onada fins i tot en somnis, haw, haw!
Eliminasi no fos per que te l'ha portat el Girben...m'agradaria saber quen en pensa en Galderich
ResponEliminaAris, als Macromassa i en particular al gran Víctor Nubla cal escoltar-los amb calma i predisposició, o en cas contrari es perd gran part de la seua música.
EliminaAris,
ResponEliminaEn Girben, ja se sap, és un artista que ho ha treballat tot. Per això aquest disc li devia agradar, perquè li recordava el taller del ferrer on li assemblaven les peces.
Ara bé, que en Leb -descendent de calafatadors- passi de la fusta i els seus cops somorts al soroll agud del ferro... qui perd els orígens perd identidat...
Malgrat tot, haig de reconèixer que sentir aquesta peça en aquest bloc no trenca la seva dinàmica!
Galderich, això no sé com prendre-m'ho: poso ;) o :( ?
Elimina:)
EliminaAvís (que també jo vaig caure en el parany del títol): no és el mateix "La ligereza de las montañas" que Macromassa presenti la lleugeresa de les muntanyes. El joc de paraules és rebuscat, sí, però exacte en fons i forma.
ResponEliminaCorro a dir que "la ligereza" té poc a veure amb que el tema que mostres. Prou que et consta, Leb.
Gran jornada a ca la Montserrat, de canelons i xocolatada general!
Girbén, gran regal, gran música i gran jornada. Fantabulós, tot plegat!
EliminaApart de recomanar la visita a la web oficial de Macromassa ( http://www.hronir.org/vestibulo.htm ), n'explico una de vides paral·leles.
ResponEliminaQuan al 1976 es va fundar el grup, el Nubla estudiava disseny al pis superior d'una coneguda institució de la Via Augusta, i en aquells dies, un pis més avall de l'aluminós edifici, l'Anna i jo ens coneixíem estudiant el COU. Queda clar que fou una conjunció de temps i lloc d'uns efectes perdurables.
Girbén, no ho dubtis: estava preparat (però no em preguntis per qui; en l'època d'Homer, segur que haurien fet un poema èpic on l'edifici s'enfonsava en plena Via Augusta mentre tu i l'Anna sortieu vius d'entre les runes als acords de la música primerenca d'en Víctor)
EliminaPer dir-ho finament, als gloriosos canalons de la Clidi li hauria posat una música ben diferent.
ResponEliminaAllau, tot comentari procedent de tu mereix les meues reverències, però en aquest cas, faré una excepció: uns canalons amb aquesta música de fons haurien estat encara més gloriosos!
EliminaAllau, com en una discografia de més de 100 títols -com la del Victor- hi ha per triar i remenar, a la propera em cuidaré de fer-te arribar l'EMPÚRIES.
EliminaSi no hi endevines la voluntat d'un viatge a la glòria, llavors sí que plego.
Això són amics, Leb! Deus estar com un nen amb sabates noves.
ResponEliminaAprofito per desitjar-vos a tu i a la Carme un molt bon any!
Una abraçada molt forta!