Amb tanta
mixtura i tanta proposta arriscada, de vegades es troba a faltar la cançó synthpop
de manual, comercial però agradable, aquella que encaixa perfectament amb les expectatives de l’oient, la
que en escoltar-la no sorprèn però tampoc decep.
Si es
tracta d’això, podem elegir qualsevol dels temes de la Ladyhawke, una cantant
que, si alguna cosa té que li sobri, és el nom (ningú no és perfecte, ja se
sap). És veu que algun familiar de la Ladyhawke aquesta devia ser fan dels Yazoo o de Depeche Mode o dels OMD o d'alguna altra estrella dels 80, i posava i tornava a posar els seus discs, i la nena Ladyhawke que se'ls devia escoltar mentre mamava i xuclava el xumet.
Així que si vull escoltar un tema synthpop actual tanco els ulls, i passant la mà per la llista mental de títols, trio una cançó a l’atzar del cedé Anxiety. A veure, a veure... m’ha sortit Black and White and Blue. Ah, perfecte, és un synthpop.
Així que si vull escoltar un tema synthpop actual tanco els ulls, i passant la mà per la llista mental de títols, trio una cançó a l’atzar del cedé Anxiety. A veure, a veure... m’ha sortit Black and White and Blue. Ah, perfecte, és un synthpop.
Això no ho vull ni com a música d'ascensor. No diu res.
ResponEliminaGalderich, et tinc massa ben acostumat: tu vols bona música, amb missatge, innovadora, que vagi acompanyada per un vídeo atractiu... És clar, arriba la Ladyhawke amb la seua oferta comercial, i pataxof.
EliminaEm sap greu, però em sembla poc distingida i menys distingible.
ResponEliminaAllau, ja et dic que és força comercial, però recorda que alguns dels grans del synthpop també ho eren, i molt. La diferència està en que als 80 allò era innovador, i ara al 2012 ja no, és clar.
Elimina