Que en realitat mai no se’n havia anat, però
com que és un dels històrics del reggae i ja passa de la seixantena, jo no
tenia clar si havia plegat. I no, ara torna de nou amb el cedé Rebirth, tota
una declaració.
El discs té una mica de tot, i algunes cançons
sonen un pèl massa rebuscades, especialment amb la lletra, però en general sona
bé, amb un One more que deixa clar als fans de Cliff que, més enllà del Hakuna
Matata, encara té corda per una bona estona.
Has estat molt benvingut i retrobat, Jimmy !!!
ResponEliminaI tu que l'has escoltat :)
EliminaEl dub encara, però el reggae amb prou feines l'aguanto. Vaig néixer blanc i blanc moriré.
ResponEliminaAllau, diuen que el betum fa meravelles, i sinó que li preguntin a l'Al Jolson, haw, haw!
Eliminayeah, Jimmy!!!
ResponEliminaAris, interpreto que aquest yeah teu és un ailaikit ;)
Eliminaei, he penjat una canço de Maria Lapiedra al meu blog que crec que t'agradarà, va en l'estil del Jimmy
EliminaAllau, diuen que el betum fa meravelles, i sinó que li preguntin a l'Al Jolson, haw, haw!
ResponEliminaA mi el reggae depèn del moment... i aquest no és el moment. En Jimmy ja es pot tornar cap a casa!
ResponEliminaGalderich, que Jamaica està molt lluny...
EliminaAra ens comencem a entendre. Però si he de triar, trio ska.
ResponEliminaEnric, prenc nota dels teus gustos, i em proposo publicar aviat alguna joia ska :)
Elimina