Malgrat el que diuen les males llengües de la meua predilecció per les veus de figa tova, m’agrada la Sharon Van Etten i el seu folk de cantautora amb lleugers tocs de country. Deu ser l’excepció que confirma la regla, perquè la Van Etten té una veu que no se l’acaba, potent i madura, de fet més madura del que a simple vista transmet la seua imatge retocada per maquilladors i estilistes obsessionats a fer-nos creure que totes les cantants són guapes, joves i sensuals, i que evidentment no és la que he triat, natural ma non troppo.
El darrer disc que
ha publicat, Are We There, és bonic de cap a peus, amb arranjaments completíssims
i temes que mantenen una línia similar de ritme i volum excepte en algun cas
concret com Our Love, que per moments oscil·la cap al sinthpop per tornar
al folk habitual. I com que a mi m’agrada el sinthpop, doncs ja m’està bé.
Una nena maca amb una veu i una caixa de ritmes, jo quan parlo de country, parlo de Johny Cash, Dolly Parton, Linda Rostand....
ResponEliminaAris, quan parlo de country jo també parlo d'aquests... i d'uns quants més no tan prehistòrics. Si t'hi fixes, veuras que dic "amb lleugers tocs de country". I en el cas de la Van Etten, el que és maco sobretot és la veu i els arranjaments tan treballats que l'acompanyen: certament, i en aquest cas afortunadament, no li cal una orquestra ;)
ResponEliminaEvolucionem senyors! Els dinosaures eren genials, però van quedar-se glaçats...la veu de la Sharon pot contribuir al desglaç! ;)
ResponElimina