Que l’art resulta
una bona via d’escapament de tots els monstres de l’id no és, a hores d’ara,
cap secret, i la música –vocal o instrumental, clàssica o contemporània, pop o
folk, indie o cowboy- n’és un bon transmissor. Tampoc no és estrany que
l’inconscient d’en Perfume Genius
-Mike Hadreas per als amics i familiars- vagi ple de sexe des que
l’adolescència va treure el seu cap pel penis, com ens passa a la quasi
totalitat de membres del gènere humà que en som posseïdors d’un.
A partir d’aquestes
dues premisses inicials es pot intuir –deduir seria massa prepotent- que
Perfume Genius, com a bon músic com és, allibera els seus traumes,
frustracions, desitjos i pulsions eròtiques cada cert temps en forma de disc
compacte que després reprodueix en concerts.
Bella i intimista
en la forma, arriscada i mortificant en el contingut, la música d’en Perfume
Genius m’ha arribat al cor des del seu primer disc, i en els meus particulars
hitparades l’he posat sempre el número 1. Fins ara.
Amb el seu nou disc,
Too
Bright, m’acompanya una certa decepció No és que el disc sigui una
pífia ni que hagi baixat la qualitat sonora, ni que el missatge que transmet
hagi abandonat el dens marécage en que viu fa anys. No. És que Perfume Genius
ha deixat el folk per passar-se al pop-rock, seguint les petjades dels qui
imagino deuen ser ídols seus: Bowie, Lou
Reed, Mercury...
Res a criticar si m‘embogís
aquest estil, però no és el cas; Too Bright no em desagrada, però hauria de ser
una obra tan rodona com el seu continent, sense escletxes musicals, per
deixar-me satisfet. I tampoc.
Ep! No és però més
que una certa decepció: Too Bright no presenta un menú equilibrat, però conté
un chef d’oeuvre com Queen. En escoltar-lo em passa pel
cap Heroes.
Em passa pel cap Walk on the Wild Side. Em passa pel cap que Perfume Genius pot
esdevenir una nova icona musical emergida des de la sexualitat maleïda.
A casa, gens decebuts. Com que l'acabem de descobrir, n'anem plens.
ResponEliminaDoncs us animo a descobrir els altres dos discs, molt més intimistes i, per al meu gust, més rodons com a obra. Segur que us agradaran.
ResponEliminaUf... a mi no m'ha decepcionat, ho he trobat coherent amb aquesta pàgina...
ResponEliminaGalderich, tu i la teua (in)coherència musical tampoc decep, haw, haw!
EliminaSi més no, la teva jukebox serveix per descobrir que hi ha altres mons. Reconec que el videoclip és molt atractiu.
ResponEliminaEnric, sempre és bo apropar-se al que es desconeix... Sobretot si agrada ;)
EliminaHome, el Glam reneix! la veritat es que no té res de nou, com tu ben dius...
ResponEliminaAris, és una bona manera d'etiquetar-ho, aquesta de "glam", i crec que molt encertada. Però atenció a PF, que és un fora de sèrie!
ResponElimina