ELS MILLORS DEL SEGLE XXI (III): ESSEX ARMS

La producció d’en Darren Hayman és extensa, i sempre d’alt nivell. Cantautor preocupat per la història, l’amor i les relacions personals, Hayman treballa tant la música com les lletra de les cançons que canta, habitualment composades per ell.

A l’hora d’actuar i gravar, té el seu propi grup de músics, els Secondary Modern, i sovint s’acompanya també d’altres veus.

Essex Arms és per mi el seu millor disc fins ara, i forma part d’una trilogia –la trilogia d’Essex, on Hayman va néixer- que va començar el 2009 amb el més que bo Pram Town i acabà el 2012 amb el dificilíssim The Violence.

Les 12 cançons que composen Essex Arms són d’aquelles que s’escolten i s’escolten i s’escolten sense cansar-se, però de totes em quedo sens dubte amb la final, Nothing You Can Do About It, un simpàtic i romàntic final per a un bon disc, i en segon lloc, amb Calling Out Your Name Again, que compta amb la veu d’Emmy the Great i un vídeo on podem veure els dibuixos d’en Hayman.

Hayman és lleig: com que estic convençut que mai no llegirà aquest post, puc escriure sense problemes que sempre m’ha recordat un híbrid entre Jerry Lewis i Laszlo Carreidas; però la seua música és bella.