ELS MILLORS DE L'ANY (II). DISCS

Els 10 millors de l'any: difícil elecció! De fet, els 5 primers haurien de compartir el primer lloc en el podi.
Som-hi...

10. IBEYI. Ibeyi

La veu, tot és cosa de la veu, o per dir-ho amb precisió, de les veus de les germanes Ibeyi.

9. PURITY RING. Another Eternity

Purity Ring s’han passat a la zona dance, i ho han fet amb gràcia. M’agradaven més els d’abans, però què hi farem.

8. LEON BRIDGES. Coming Home

El més pur i clàssic R&B de collita 2015. Impecable i elengant, com el propi Leon.

7. LOWER DENS. Escape From Evil

Els imitadors de Beach House que ho han fet tan bé en aquest Escape From Evil que els han superat.

6. MAJICAL CLOUDZ. Are You Alone?

Música per un bonic capvespre, o per assaborir lentament un dry martini, o per contemplar les volutes del fum d’una cigarreta, o simplement, per fruir d’ella sense més, que és el que faig jo. I com que no fumo, això que m’estalvio en tabac.

5. BELLE AND SEBASTIAN. Girls in Peacetime Want to Dance

Haw, haw, haw, bona aquesta de Belle and Sebastian, quan tothom esperàvem un altre del mateix, i no, que va, resulta que es despengen amb un disc d’allò més rítmic i ballable, i bé que els ha quedat, molt bé. A veure: qui s’atreveix a criticar cançons com The Party Line, o com Enter Sylvia Plath, amb tota la maquinària dance que porten incorporada, i amb tan bé com sonen?

4. LA BIEN QUERIDA. Premeditación, nocturnidad y alevosía

Un exemple d’eclecticisme i mixtura musical és La Bien Querida, una combinació perfecta entre la veu poc potent –afortunadament, aquí no hi ha lloc per gorgoritos- de la compositora Ana Fernández Villaverde i una petita colla de músics –a destacar els arranjaments de Sergio Pérez i Yves Roussel- que han ingerit des de ben petits litres i litres i litres de techno, sinthpop, electro i dark wave.

Amb una rima un xic forçada, que sembla més pròpia d’un adolescent maldestre que d’una poetessa, i amb un missatge que sovint és paròdic, La Bien Querida, ves per on, fa un disc que sona impecable, i que té sabor a clàssics com OMD o Depeche Mode: només cal escoltar el que es presenta com el tema estrella, Muero de amor, per entendre el que dic.

3. HUDSON MOHAWKE. Lantern

En Mohawke és bàsicament un DJ que composa i arranja cançons, de vegades demanant ajuda a veus rap i hip hop del moment , de vegades muntant-s’ho ell tot solet. I de moment, amb aquest primer disc, li ha quedat impecable.

Si les cançons on participen altres, com Ruckazoid a Warriors o Antony a Indian Steps són molt bones, les que són només cosa seua com Shadows, la versió de la clàssica Ryderz o l’himne imparable Scud Books són excel·lents. 

2. UNTIL THE RIBBON BREAKS. Until the Ribbon Breaks

Són els grans desconeguts: cada any, abans de publicar la meua llista, m’agrada fer una ullada a les diverses que es publiquen per aquestes dates –Pitchfork, AOTY, Rock de Lux, Jenesaispop...- per veure si m’he deixat algú dels que m’agraden, i d’UTRB res de res, no hi són enlloc.

Doncs a mi em semblen boníssims: la seua elegància musical, lligada al seu eclecticisme, me’ls ha fet escoltar un i mil cops i cada dia m’agraden més. Els 14 temes que composen aquest seu primer disc lliguen molt bé entre ells, tot i ser d’estils força diferents: un bellugadís pseudo hip hop com A Taste of Silver comparteix espai sonor amb balades com la que dona nom al disc o Addicted to Love, i la cosa funciona la mar de bé, acabant amb la bella cirereta melancòlica Back to the Stars.

1. CHVRCHES. Every Open Eye

Els Chvrches són, a més de simpàtics i bona gent, uns músics vocacionals, capaços de versionar respectuosament a gent que es mou per paràmetres ben diferents dels seus –a Youtube n’hi ha unes quantes d’aquestes versions-, però sobretot, de mantenir-se fidels a un estil que va esclatar als anys 80 i que ha evolucionat des d’aleshores, de vegades a pitjor.

No és el cas de Chvrches, que ja van aconseguir en el seu anterior disc –The Bones of What You Believe- una obra rodona de sinthpop o electropop, com preferiu dir-li. Ara, confirmant-se com el millor grup del segle XXI d’aquest estil musical –junt amb els apagats Ladytron- han fet una altre gran disc, imparable a la que comença a sonar. Cançons con Clearest Blue, Leave a Trace o  Make Them Gold són hits instantanis. 

Polèmic ? Eclèctic?  Previsible? Això espero.

La setmana vinent, les 40 millors cançons del 2015