dimarts, 17 de juliol del 2012

BREEZEBLOCKS / ALT-J


Altament difícil de classificar, la música dels alt-J: uns els hi troben reminiscències de Radiohead, altres de Postal Service; alguns els etiqueten de folk, alguns de hip-hop, i  els més agosarats de neogospel; evidentment, a l’iTunes apareixen classificats com alternative.
Les cançons que composen el disc An Awesome Wave no es deixen encaixonar amb facilitat, i aquest és justament el motiu que m’ha fet triar-los per iniciar aquest bloc: el seu eclecticisme musical. Fregant el llindar de molts estils, però sense deixar-se emportar per cap d’ells, els alt-J han aconseguit un disc rodó, on l’experimentació i la innovació no ofega la melodia, omnipresent de cap a peus.
D’entre els temes del disc he triat Breezebloks, que al youtube ve acompanyat amb un vídeo de contingut altament inquietant.
I si la música és bonica, l’embolcall es troba a l’alçada: la funda del disc és de paper-cartró i fa servir la tècnica de la papiroflèxia per mantenir-lo al seu lloc, evitant el plàstic habitual. Si voleu fer-li un cop d’ull, passeu-vos per la Galeria d’imatges.




19 comentaris:

  1. La música tiene su punto, pero no creo que sea mi estilo, pero la funda me encanta y el video es muy bueno, un prodigio de concreción en 3.47 minutos: el matrimonio y sus tontas disputas, sacan lo peor de nosotros.
    Felicidades por este nuevo blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pombolita, has estat la primera en fer un comentari,i a més força positiu, gràcies, això em dona molts ànims!

      Elimina
  2. ...tot i que he de reconèixer que aquesta no sona pas malament. Naturalment, desconeixia el grup.

    ResponElimina
  3. XeXu, doncs estic content que t'agradi: al menys, la primera l'he encertada :)

    ResponElimina
  4. Ara no la puc escoltar, però m'agrada el disseny del blog :)

    ResponElimina
  5. Clídice, m'he passat hores per fer-lo, i com passa sempre, quan hom publica el disseny definitiu, sempre li troba pegues, així que el teu comentari em posa un smile d'orella a orella. Gràcies, guapa!

    ResponElimina
  6. Ostres, això que els que han passat al davant hagin fet bones crítiques impressiona sobretot si hom ha de donar la seva opinió. Per ser el primer dia me la guardaré, l'opinió, i faré una espècie de treva inicial però vaja, vas pel bon camí perquè esmoli els ganivets i enriute'n del que li va passar al pobre Home Invisible!

    Sobre el disseny de la pàgina, no hi pot haver cap crítica perquè a diferència de música d'això si que en saps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, les pregàries que vaig fer a la santa per tal que no entressis fins després dels primers comentaris, veig que han estat escoltades, lloada sia!
      En fi, que ja saps que serà un plaer llegir les teues crítiques ;)

      Elimina
  7. De moment et tinc sintonitza't. Ara no esperis que m'agradi tot el que publiquis ;p

    I si pots evitar la comprovació de robots, millor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, a diferència del que em passa amb el meu estimat Galderich, valoro i molt els teus comentaris musicals (els altres també, of course), així que estaré feliç de rebre les teues crítiques.
      I gràcies per recordar-me que haig de treure el puto robot. Ara mateix ho faig.

      Elimina
  8. Aquests Alt-J, ha estat una gran troballa.. en Leblansky és un gran investigador musical i un exigent creador estèticista ... En dono fe !!!

    Llarga vida a Santa Tecla !!!

    Buuuuf ens hem d'identificar ? NO SOC CAP ROBOT.....tot i que al Leb li agradaria !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, disculpa pel mal rotllo de l'identificador, l'Allau també m'ha avisat. Ara el trec. I m'apassionen els robots i les màquines, però et prefereixo de cap a peus ;)

      Elimina
  9. la música no és ben bé el meu estil.....però la imayge del nou blog té un 10

    ResponElimina
  10. Joan, ja es veu que eres una persona molt positiva: sempre saps trobar una cosa bona.

    ResponElimina
  11. Leb, no et sabria dir si m'ha agradat o no. L'he trobat molt interessant i l'estètica del bloc acompanya; vull dir que el conjunt resulta molt bo, però amb la música és difícil ser racional quan no s'és un entès: toca massa emocions, algunes d'elles molt atàviques. A mida que omplis la discoteca tot prendrà sentit, fins i tot més enllà de les pròpies peces musicals que hi posis.

    ResponElimina
  12. Enric, has fet un comentari que és una disseració magistral sobre la música i l'estètica en general. L'emmarco ara mateix :)

    ResponElimina
  13. Leb, m'agrada la gent que té pardals al cap...a més, aquests teus, sonen sempre força bé :-)

    Felicitats pel nou bloc, aniré passant sovint, a veure com sona això!
    Un petó.

    ResponElimina
  14. Carme, i a mi m'agraden els pardals amb un llapis sota el braç ;)

    ResponElimina