Tan diferent
em va semblar aquest Immunity –el darrer disc de Hopkins, publicat a finals de
l’any passat- del seu anterior, Diamond Mine, gravat amb la col·laboració de King
Creosote –vegis el post Una mina de diamants al bloc Enceneu els llums-, que d’entrada
em va desagradar.
Un cop
passada la sorpresa inicial, la cosa ha canviat: Immunity s’ha d’escoltar sense
prejudicis, ja que és un disc d’estudi totalment instrumental que combina piano
clàssic amb electrònica, amb alguns temes totalment
ballables com el llarguíssim i bellíssim Open Eye Signal –el tema estrella del disc- i
altres, com Abandon Window, d’un intimisme emotiu i relaxant. Són diferents registres d’en
Hopkins, però tots valen.
Les imatges que il·lustren aquest post són fragments de l'artwork del cedé, obra d'en Craig Ward i Linden Gledhill, i són un bona representació gràfica de la música que conté.
Molt bonics els artworks.
ResponEliminaCapto la indirecta. Al menys, alguna cosa t'agrada :)
EliminaSi Enrich, són preciosos. Ara friso per sentir la música. Des el mòbil no puc!
ResponEliminaA casa ara que ja se l'ha deslliurat de la veda, confio poder ! ;)
Carme, prova amb el portàtil! Val la pena que vegis el segon vídeo.
EliminaVist, escoltat...i sentit !!!
EliminaEl clip...genial, tot i esperant un desenllaç violent tota l'estona !
Em decanto per la primera sintonia per això !
Enric, un comentari amb mala llet... Dir que els artworks són bons i callar com un puta sobre la música -aquest és un blog de "música", no?- és joc brut...
ResponEliminaMalgrat això, crec que ha estat un comentari conseqüent amb el que avui ens porta en Leblansky. El primer m'ha recordat la música minimalista i poca cosa més, sense cap mena de gràcia. Per fer la coberta del primer tema potser li hagués escaigut més els turonets dels Teletubbies que aquest artwork...
El segon, pesadet i sense cap mena de gràcia. Carme J. no cal que inverteixis temps en la música...
Xivato! :)
EliminaGalderich, agraeixo molt els teus comentaris, però t'haig de confessar que, sense necessitat de ser vident, abans que els facis ja sé que diras: a la que la música que programo se'n aurt dels teus paràmetres auditus, ja et sembla dolenta. És com aquell que, referint-se a la pintura, si no és figurativa ja li sembla una merda.
EliminaDit això, puntualitzem: la primera cançó té de minimalista el que jo de mare Teresa de Calcuta. La segona no pots arribar a apreciar-la mai si pretens trobar-li una estructura lineal a base de tornada i melodia: simplement, no en té. La prehistòria va acabar fa temps, però veig que seguim entossudits en fer vehicles amb rodes de pedra, ai :(
Eliminaes parent de l'Antony Hoppkins? seguix la linea de psicosi?
ResponEliminaNo, més aviat segueix la línia Maginot.
Elimina