De vegades succeeix que, quan espero amb
impaciència un nou disc –o un nou llibre, o un nou film- d’algú que m’agrada
molt, em sento decebut. Afortunadament, això no em passa més que en algunes
ocasions. En altres, m’emporto una sorpresa molt agradable quan les
expectatives se superen amb escreix. I encara en unes altres, ni hi ha sorpresa
ni decepció, com és el cas de Bloom, la darrera obra dels Beach House, i en
especial la seua cançó estrella, aquest Myth que és pur dream pop de
construcció metòdica i elegant i amb una pàtina de melangia: una bellesa sense
sorpreses.
El vídeo, que no és l’oficial, és de l’amateur
Ryan Smith, i resulta correcte en la seua funció d’acompanyant.
Per a mi va estar una descoberta musical que m'ha encisat.
ResponEliminaEm confesso una incondicional de Beach House.
Són inconfusibles en tota seva discografia , amb un segell identic pero que no avorreix.
Curiosament... Els estic ara escoltant, sentint i gaudint.
Carme, els Beach House són una troballa a duo, oi?
EliminaMolt bonic. Això ho hauré d'investigar una mica més.
ResponEliminaAllau, en especial no t'has de perdre l'anterior disc, Zebra.
EliminaAquí hi ha un engany. El bloc està signat per en Leblansky i m'agrada la música i els vídeo que s'hi posen. Agraïria al farsant que ha compost aquest bloc que es desenmascari!
ResponEliminaGalderich, igual és que, després de tants i tans mesos d'escoltar aquests posts i els del Merrie melodies, comences a tenir una certa educació musical ;)
Elimina