ROBOTS

Las ciencias adelantan que es una barbaridad, i la tècnica encara més, i nosaltres que ens adapten com si res, i vet aquí que els telèfons mòbils s’han instal·lat en la quotidianitat humana i formen una part tan indissociable de nosaltres com els ulls o el sexe. Cert que sempre hi haurà algú que es resistirà, però excepte els infants molt infants, els avis molt avis i el gran Galderich, no conec ningú que no en tingui.

I arriba Damon Albarn i a punt d’entrar en la cinquantena treu el seu primer disc en solitari, Everyday Robots, que comença amb la cançó homònima i diu We are everyday robots on our phones, i penso que aquest home és un cantautor del segle XXI.

Piano i bases electròniques –els sintetitzadors i la caixa de ritmes són omnipresents-  acompanyen la veu d’Albarn al llarg de tot el disc, que acaba amb Heavy Seas of Love, una cançó tan bella com la primera, i entremig, deu bonics temes entre els quals destaca Mr. Tembo per exòtic en lletra i ritme.

El vídeo oficial amb que es presenta Everyday Robots està ben fet i val la pena veure’l, i curiosament –o no tan curiosament- a mi em recorda estèticament a... endevineu-ho!