dijous, 3 de juliol de 2014

QUAN EL COCODRIL PLORANER ES VA AJUNTAR AMB EL FILL PUTATIU D’AUGUSTO ALGUERÓ


...o com en Bryan Ferry, crooner crepuscular de bonica veu de vellut que em recorda un cocodril plorant després d’haver-se cruspit la presa, s’ha ajuntat amb Todd Terje, expert pianista amant de la melodia de còctel i les space capades de Les Baxter i altres més propers a nosaltres com Augusto Algueró i Alfonso Santisteban –i que consti que ho dic i els cito tots tres amb respecte-, i han aconseguit la que probablement sigui, amb permís d’Elbow, la cançó de l’any.
La cosa té més mèrit encara quan el tema en qüestió és Johnny and Mary, que en Robert Palmer va fer famós a començament de la dècada dels 80 –tot un clàssic, per tant, que han passat uns anys- i que ara Ferry i Terje recuperen en versió melancòlica i llarga, molt llarga, de quasi bé set minuts. Sembla impossible que es pugui aguantar, però sí: he sentit aquesta nova versió un i cent cops i la segueixo trobant encisadora.
Deu ser perquè en Ferry en sap de cantar, i en Terje és molt bon pianista. Deu ser.

Escolta i creu.

Ah! I per als que no ho podeu sentir perquè heu entrat des del mòbil o l'iPad, aquí teniu l'enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=EFSGe-l18Yo

9 comentaris:

  1. Respostes
    1. Enric, si sumem acords i desacords, segur que al final guanyen els primers ;)

      Elimina
  2. Havia sigut molt fan del Ferry, ara ja em cansa, fins i tot en aquesta versió decent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, és curiós com això passa sobretot en música. Però tornant al Ferry, no em negaràs que aquí està molt bé.

      Elimina
  3. Com t'has passat amb el pobre Ferry dient/li cocodril... La versió està prou bé, en el seu minimalisme, no la coneixia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salvador, en el fons és una manera carinyosa de referir-me a ell :)

      Elimina
  4. Doncs la versió original m'agradava molt, però aquesta m'encanta....serà que no tinc res contra els cocodrils perqué de vegades se'm tracta de caimà!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, a mi la original ni fu ni fa, però aquesta m'agrada moltíssim. I atenció: caldrà assabentar-se si també els caimans ploren ;)

      Elimina
  5. Plorar, no sé si ho fan, però mossegar, seguríssim !!!

    ResponElimina