dijous, 23 de gener de 2020

ELS MILLORS DE L'ANY 2019: LES CANÇONS



La collita del 2019 ha estat irregular, amb poques sorpreses i moltes continuïtats. Les millors cançons del 2019, més o menys per ordre d’importància -cada dia acabo canviant-les de lloc- i segur que amb clares absències, però és el que hi ha.

1.     WAITING FOR YOU, Nick Cave & The Bad Seeds
Fora de les modes, Cave entona les seues cançons com pregaries, amb melodies d’enyorança i lletres de suplica, con aquest Waiting for You o la intimista I Need You. Una exposició pública de sentiments que genera tristesa però també afecte.
2.     NEW LOVE CASSETTE, Angel Olsen
Una cançó d’amor -com el 99% de les cançons, és clar- amb certs tocs èpics, on destaca la melòdica veu de l’Angel Olsen envoltada per un mar de sintetitzadors que sobtadament deixen pas a un arranjament més orquestral. Bonica i vibrant.
3.     LETRAS, CANCIONES, LITERATURA, Parade (amb Teresa Iturrioz)
Hi ha diversos motius per que aquesta cançó estigui entre les millors de l’any, entre ells la seua lletra, que irònicament parla d’una lectora que no acaba de casar-se -literalment o no- amb ningú; també per que la composició és del meu segon murcià favorit, Parade; i com no, per la meravellosa veu de Teresa Iturrioz.
4.     VARIETIES OF EXILE, Beirut
Des del primer moment que vaig escoltar el darrer disc dels Beirut, que em va recordar als temes tiki que evocaven paisatges de viatges exòtics i còctels acolorits.  I de tots els viatges del disc, aquest és el que més m’agrada.
5.     MYSTERIES OF LOVE, Ionnalee
Misteriosa com sempre, Ionna Lee -o Ionnalee, com li agrada a ella- flirteja amb la música planejadora i també amb la new age, però afortunadament sense entrar-hi: la caixa de ritmes arriba just a punt per evitar que la cançó es pose empalagosa, i tot plegat acaba esdevenint un bonic tema synthpop, que bé podria estar signat pels mateixos OMD
6.     ASHES TO ASHES, Jenny Hval
La Hval, el meu flamant número 1 de la llista del 2016, segueix estant entre les meues preferències musicals. Trista i vampírica, arrastrant-se entre melodies sintetitzades, la veu de Jenny Hval apareix reflexiva i trista per conduir al oient a atmosferes serenes i lànguides.
7.     A DIFFERENT KIND OF HUMAN, Aurora
El seu tema Running wiht the Wolves ja apuntava alt el 2016, i ara acaba de consagrar-se a la seua autora amb el disc A Diferent Kind of Human -disc de l’any 2020 per Mr Leblansky, jo mateix-, del qual destaque el tema homònim. Aurora recorda les millors veus nòrdiques, ja que, per sobre de qualsevol instrument musical, el que destaca en les seues cançons és la veu, o més ben dit, el joc de veus duplicant-se, triplicant-se i superposant-se per construir una bella trama vocal.
8.     HOPE IS A DANGEROUS THING, Lana del Rey
Em va costar assumir a Lana del Rey com una cantant: al principi la veia com una actriu que se’n aprofitava de la seua fama per vendre’ns música. Però no, o sí, però a més a més, canta molt bé. L’element clau, a part de la seua veu, és aquí el piano, que acompanya i fins i tot es posa per moment en primer terme. Un tema rodó.
9.     WE TALK ALL THE TIME, The Japanese House
Tècnicament perfecta, aquesta cançó és una bona mostra del molt bon disc gravat per la britànica Amber Bain, que es presenta ara com la casa del Japó, ves a saber per quins estranys motius. La seua música navega entre el folk i l’electrònica, i sempre amb aquell regust de tristesa i de certa fredor sentimental que converteix el que canta en bonic.
10.  MARRIED IN A GOLD RUSH, Vampire Weekend (amb Danielle Haim)
Els Vampire segueixen fent molt bona música, i pràcticament tot els eu darrer disc és recomanable, però ja posats a destacar, jo em quedo amb aquesta simpàtica cançó on part de la veu la posa una de les germanes Haim. Agradable, divertida i alegre.



5 comentaris:

  1. Em pensava que no en coneixeria cap, però n'havia sentit quatre (1,2,8,10). Visca la música moderna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, ni imagines com m'emociona tenir un comentari al bloc! Gràcies guapo! I visca la música, moderna, clàssica i popular!

      Elimina
    2. I 4 de 10 (o és 4 de 30?) és molta coincidència. Hauré de rebuscar millor a veure si trobo més bitxos raros que cantin ;)

      Elimina
  2. Gran pregunta, Pons. I breu resposta: no res

    ResponElimina