dilluns, 6 de gener del 2014

ELS MILLORS DEL 2013 (I)


Fan total de les llistes com soc, ja em va saber greu, ja, no penjar la dels millors del 2012, però sempre estic a temps per fer-ho: mira, en breu la recupero i la publico.
Però ara vaig amb els de any que acaba.
Tot i que per qüestió d’espai poso només una cançó de cada grup o músic, en realitat faig referència al disc complet, i crec que a més hauria de ser habitualment així, ja que personalment tendeixo a valorar el conjunt, i fins i tot em costa no seguir l’ordre que s’ha elegit per reproduir-les en el disc, encara que de vegades l’ordre en qüestió estigui  decidit amb el cul.
Començo, com se sol fer en els resultats dels concursos, pel final: els menys bons dels més bons, i així durant tres posts a raó de 7 per dia fins arribar al número 1. Sinthpop a dojo, bastant electrònica, una mica de country americà i de britpop... què hi farem, és el que m’agrada.
Ah! Els vídeos, indico en vermell els que valen la pena.

21. Pet Shop Boys
Love is a Bourgeois Construct, del disc Electric / VIDEO RECOMANAT


Poca cosa de nou es pot dir d’ells, però val la pena recordar que aquest Electric recupera gran part dels millors Pet Shop Boys, bastant ensopits en el seu anterior disc, Elysium. Un bon exponent del que fan ara és la cançó Love is a Bourgeois Construct, que té la mixtura exacta d’himne, música de ball, ironia, patxanga, petardeig i passada de volta (quasi 7 minuts!) pròpia dels seus temes més coneguts com Go West, Suburbia o Always in My Mind.
El vídeo no és l’oficial, però val molt la pena: és d'un geni desconegut que es diu VIDPIT, i el més divertit que he vist en mesos!


20. Northern Kind
Yours, del disc Credible Sex Unity



T’agradava Yazoo? I els Depeche Mode de la primera època? Vull dir: sintetitzadors a dojo i agradables melodies sinthpop. Doncs escolta aquests Northern Kind, que fins i tot les lletres sonen als 80. 
Això sí, costa de trobar-los pel you tube, i no es deixen descaregar, així que una opció és linkar a:
http://www.youtube.com/watch?v=QjHOVfPgCwA

19. The Haxan Cloak
Excavation (part I), del disc Excavation / VIDEO RECOMANAT



Podria servir com a banda sonora d’una pel·lícula de terror on un grup d’arqueòlegs estan fent una excavació a algun lloc on se suposa que hi va existir una poderosa civilització de la que ara només queden runes, quatre pedres i un túnel que s’endinsa metres i metres cap al centre de la Terra... Podem posar, si ens ve de gust, a Pazuzu o algun altre ídol demoníac per afegir més morbo a l’escena.  Un disc que cal escoltar –aquest més que cap altre- en l’ordre que s’ha muntat per fruir d’ell. Una obra mestra de l’electrònica que juga amb elements d’EBM, industrial i dark.
El vídeo, un impressionant directe.


18. Majical Cloudz
Mister, del disc Impersonator



No crec que mai conegui personalment a Devon Welsh, el cantant del duo canadenc Majical Cloudz, però cada cop que escolto el seu elegant i pausat disc Impresonator me’l imagino com un individu tranquil i reflexiu, la qual cosa probablement no tingui res a veure amb la realitat. Coses de la música

17. Karl Bartos
Atomium, del disc Off the Record
Exponent arquitectònic per excel·lència del retrofuturisme, l’Atomium compta a m
foscaerosda amb els de cap altra llista. Perés amb l’afegit d’estar a Brussel·les, ciutat que si no existís caldria construir sense cap dilació. Sumem-li a això un ex-Kraftwerk com el Karl Bartos, que feia temps que no  publicava res, remenem-ho bé i tindrem una cançó d’aquelles que, sense haver de fer cap esforç, entra molt bé



16. Tim Hecker
Stigmata II, del disc Virgins



No sé on vaig llegir per primer cop l’expressió “piano moribund”, però em va agradar i l’aplico sovint quan el que escolto és música experimental de baixa intensitat com aquest Virgin que, de vegades, em recorda una ràdio a punt de sintonitzar-se però que de sobte torni a perdre el senyal; també em fa pensar en l’elegància d’una medusa de picadura letal desplaçant-se a un metre per sota de la superfície de l’aigua. A alguns coneguts aquest tipus de música els posa dels nervis; a mi em relaxa

15. Bryce Dessner, Nico Mulhy, Owen Pallet i Shara Worden
You Will Return, del disc David Lang: Death Speaks



El compositor David Lang -ei, va néixer el mateix any que jo- dona la paraula a la Mort, que s’expressa mitjançant la prístina veu de Shara Worden. L’acompanyen en el seu discurs el violinista Owen Pallett, el pianista Nico Muhly i el guitarrista Bryce Dessner.
Per escoltar i animar-se a saber més detalls




Demà, més

15 comentaris:

  1. Comencem bé l'any! Un mount de recomanacions que he de mirar perquè desconec (a part dels PSB i el Bartos, tota la resta!).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salva, ja veuràs que és una selecció una mica escorada, però em sembla que en alguns casos coincidirem. Bona audició!

      Elimina
  2. Els pitjor pronòstics s'han acomplert! Haurem de buscar una estona de descans en un dia com avui per a "degustar" aquestes peces! Sort que l'altaveu de l'ordinador ja servirà per a captar els matissos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, alea jacta est! Tu fes tabula rassa i elimina qualsevol prejudici abans de posar-te a escoltar les propostes.

      Elimina
  3. Un cop més m'adono que existeixen altres mons. Anirem tastant de mica en mica.

    ResponElimina
  4. Enric, em posaré pedant:
    There are more things in heaven and earth [Horatio] than are dreamt of in your philosophy.
    Segur que compartim la sentència, oi? Gràcies per ser tan obert :)

    ResponElimina
  5. Descomptant els PSB, que ja coneixia, em quedo amb Majical Cloudz (i menció d'honor per a David Lang. Veurem demà.

    ResponElimina
  6. Allau, jo també em trec el barret amb Lang. Si pots, escolta el disc sencer, no et defraudará

    ResponElimina
  7. Haig de confessar que els havia sentit a tots...cosa curiosa ! Però desconeixia la tria seleccionada.
    Si aquests són els últims millors, vaig fent boca pels següents, provo doncs els aperitius i amb el vostre permís opino:

    - Pet Shop Boys : La música xula com sempre i el clip explosivament magistral (broma fàcil) ;)
    - Nothern Kind: M'agradava molt, ... fins veure la cantant i les seves formes ... de cantar !!! :(
    - The Haxan Cloak : Concert d'abducció total...no recomano veure amb presses ni nervis.
    - Majical Cloudz : Coherent, molt coherent, música i clip.
    - Karl Bartos : He viatjat de nou al Atomium de nit. Si no existís Brusel·les, caldria inventar-nos-la !
    - Tim Hecker : Genial! Em sumo als coneguts del " relaxing ".
    - David Lang : Mai hauria imaginat que la mort tingués aquesta veu tant sofisticada. Tot i així IIIIIUUUUIIIUUUU !!!

    A punt per més !


    ResponElimina
  8. Carme, si jo no demano permís per dir les meues preferències, tu tampoc ho has de fer per opinar o criticar. M'encanta saber què en penseu :)
    Per cert, jo, des que he vist les formes de la cantant de Northern Kind, que encara m'agrada més la seua música, haw, haw!

    ResponElimina