dimecres, 8 de gener de 2014

ELS MILLORS DEL 2013 (i III)


I per fi, els millors dels millors, que segur que no coincideixen amb els de cap altra llista. Però són els que a mi m’agraden

7. Depeche Mode
Heaven, del disc Delta Machine
 
2013 ha estat un any de reaparicions, i els Depeche Mode ho han fet amb un disc que està lluny dels seus inicis, però atenció, això en aquest cas no és dolent: Delta Machine és bo, molt bo. L’intent de combinar blues i tecno –cosa difícil, quasi impossible- aquí es corona amb èxit. El disc rutlla bé de cap a peus: introduït per Welcome to My World, i passant per Angel, Heaven, Slow i Soothe My Soul, acaba amb un Goodbye que ens deixa amb un bon gust de boca. Han tornat els millors Depeche Mode, tot i que –Heràclit ja ens ho va dir fa segles- ja no són els mateixos... ni sonen igual


6. Young Galaxy
Fall for You, del disc Ultramarine
 
Amb melodies exòtiques, vocals i instruments musicals, Young Galaxy s’esforcen per donar un toc diferent al pop de sempre. Fins i tot hom pot descobrir calypso i altres aires afrocubans amagats entre acord i acord. Una troballa, aquests Ultramarine


5. Kanye West
Black Skinhead, del disc Yeezus / VIDEO RECOMANAT
 
Rap i hip-hop? Si, no em desagrada, però posar a un rapero entre els cinc millors de l’any?
És que en Kanye West és un fora de sèrie, i la seua música no és tan senzilla de catalogar com podria semblar a primera vista. S’atreveix a fer barreges a priori impossibles, i a deconstruir veus i melodies de tota la vida per fabricar arriscades cançons que funcionen molt bé. Bound 2 n’és un exemple, Blood on the Leaves un altre: qui es pot ofendre amb l’aberració que ha fet en Kanye West amb els clàsics si el resultat és tan bo?


4. Chvrches
The Mother We Share, del disc The Bones of What You Believe
 
Afortunadament  per als que ens agrada l’electrònica, l’any ha estat profús amb grups que la practiquen, i a més, en la seua vessant més melòdica: el sinthpop. Feathers, Marsheaux, Fotonovela, Marnie o Northern Kind són alguns dels que treballen força bé aquest estil. Però nou, nou... si, hi ha els Chvrchs, que no sonen a repetit

3. John Grant
Great Motherfucker, del disc Pale Green Ghosts


 
Una gran veu i molt bona música, la de John Grant, que en aquest Pale Green Ghosts entra en fase melòdica i un xic jazzy i es fa acompanyar per alguns famosos, com la Sinead O’Connor en la cançó Great Motherfucker.  Emotiu i ferm


2. James Blake
Overgrown, del disc Overgrown
 
La gràcia –excelsa- d’en James Blake radica en dos elements: la veu i el flirteig amb l’experimentació. No és un crooner ni un cantant de jazz ni de soul ni de blues, ni molt menys un nen de l’escolania de Montserrat, però tot i això, en alguns moments ho recorda. Per altra part, i com a conseqüència del seu punt experimental, Overgrown no és un disc d’acompanyament com a música de fons sinó per escoltar amb calma en la intimitat, millor al capvespre que al sol de migdia.  El vídeo, per tant, no cal mirar-lo: només escoltar-lo


1. Baths
No eyes, del disc Obsidian
 
Qui va dir que la indietrònica estava acabada? Clics, frecs i demés sorollets cacofònics s’ajunten sobre bases rítmiques i melodies vocals per aconseguir en aquest Obsidian un conjunt de cançons que s’aproximen al costat més fosc i difícil de l’electrònica però sense entrar-hi, de manera que el resultat final és altament taral·lejable i gratificant. Baths és Will Wiesenfeld,un músic d’estudi –cercant informació vaig descobrir que va néixer al poble de Tarzana (sic)- que porta temps experimentant i produint boniques cançons. Aquest disc és probablement el millor que ha fet

La setmana vinent, more merrie melodies!

16 comentaris:

  1. De l'apunt anterior només conec OMD i d'aquest, Depeche Mode. Reconec que, a banda d'haver-me separat bastant de la música en els darrers anys (l'Allau en parlava un cop en el seu blog), la música pertany a un món sensible molt particular i difícilment transferible. Però, en tot cas, agraeixo l'aproximació a altres sensibilitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, crec com tu que, dins de totes les manifestacions artístiques, la música és de les menys transferibles. Espero que el teu esforç d'aproximació a altres estils diferents t'hagi donat alguna sorpresa positiva.

      Elimina
  2. Seré conservador: em quedo amb Grant i Blake.

    ResponElimina
  3. Content de no trobar-hi la Mailey Sarius....dels pebrots

    ResponElimina
  4. Joan, t'asseguro que la tal Cirus aquesta no apareixerà per aquí, haw, haw!
    Content de llegir-te!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enrivc, tots tenim secrets incofessables, perè no et veia jo amb la Cirus aquesta, haw, haw!

      Elimina
  5. Anem'hi !
    Depeche Mode - Curiosa la busca i captura d'aquest CD, i estic entusiasmada pel concert d'aquest dimecres que ve! Ningú s'anima?
    Young Galaxy - Molt bé aquest productes Ultramarins ;-)
    Kanye West - Buuuf ! Està molt reconegut..però acaba fent-se'm una mica pesat :-(
    Chvrches - Molt xules aquestes noies, han marcat estil i se les escolta a tot arreu si pares atenció !
    John Grant i James Blake - és com si ja fossin membres de la família, de com han estat i són presents en la vida quotidiana. En Blake el titllen de ploramiques...brrr... a mi em semblen diferents però tots dos GENIALS!
    Baths - Sorollets que encisen al poder !

    Bones, molt bones recomanacions, jo hauria canviat l'ordre d'algunes...però!

    Apa Leb a treballar i a seguir trobant-nos per aquí ! ;-)
    I que Santa Tecla et conservi l'oida !


    ResponElimina
  6. Crame, per a quan la teua llista personal? M'agradaria saber quins són els teus preferits musicals.

    ResponElimina
  7. li dono les gràcies a santa Tecla prodigiosa.... que em permet saludar-te i desitjar-te un molt bon any 14!
    i em quedo amb en Blake que em recorda molt a Antony and the Johnsons i en aquesta cançó en concret a la melodia de Celia of the seals del Donovan..
    x moltes tecles!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lolita, guapa, m'encanta tornar-te a llegir! Dilluns també encenc els llums, a veure si soc capaç de tirar endavant.
      Una abraçada amb Blake de música de fons :)

      Elimina
  8. Només coneixo Depeche Mode. En el seu moment tenia un amic fan total d'ells però a mi no m'agradaven tan. Ara, amb el temps, descobreixo que son molt bons. Has vist els cartells de la gira? es que son Krafwerk!

    ResponElimina
  9. Aris, no he vist els cartells, però... dimecres vaig al concert. La Carme em va regalar les entrades el dia del meu aniversari :)

    ResponElimina
  10. Amb una sobredosi de músiques no puc comentar-les una a una com fa la Carme...

    El millor, el vídeo del paio sobre la cançó dels Pet Shop Boys: impressionant!

    Esperem que la Cyrus es passi per aquí per animar una mica el panorama...

    ResponElimina
  11. Galderich, prova amb el vídeo del Jimbo Mathus, "Lost souls". T'agradarà molt -espero i desitjo. També espero i desitjo que la Cyrus -que deus conéixer bé, ets l'únic que ha escrit correctament el seu cognom- no ens visiti mai, arg!

    ResponElimina