dijous, 6 de setembre de 2012

MYTH




De vegades succeeix que, quan espero amb impaciència un nou disc –o un nou llibre, o un nou film- d’algú que m’agrada molt, em sento decebut. Afortunadament, això no em passa més que en algunes ocasions. En altres, m’emporto una sorpresa molt agradable quan les expectatives se superen amb escreix. I encara en unes altres, ni hi ha sorpresa ni decepció, com és el cas de Bloom, la darrera obra dels Beach House, i en especial la seua cançó estrella, aquest Myth que és pur dream pop de construcció metòdica i elegant i amb una pàtina de melangia: una bellesa sense sorpreses.
El vídeo, que no és l’oficial, és de l’amateur Ryan Smith, i resulta correcte en la seua funció d’acompanyant.

6 comentaris:

  1. Per a mi va estar una descoberta musical que m'ha encisat.
    Em confesso una incondicional de Beach House.
    Són inconfusibles en tota seva discografia , amb un segell identic pero que no avorreix.

    Curiosament... Els estic ara escoltant, sentint i gaudint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, els Beach House són una troballa a duo, oi?

      Elimina
  2. Molt bonic. Això ho hauré d'investigar una mica més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, en especial no t'has de perdre l'anterior disc, Zebra.

      Elimina
  3. Aquí hi ha un engany. El bloc està signat per en Leblansky i m'agrada la música i els vídeo que s'hi posen. Agraïria al farsant que ha compost aquest bloc que es desenmascari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, igual és que, després de tants i tans mesos d'escoltar aquests posts i els del Merrie melodies, comences a tenir una certa educació musical ;)

      Elimina