dimecres, 12 de setembre de 2012

ENCARA TAN JOVES



De tots els revivals musicals possibles haguts i per haver, cap em fa més feliç que el dels 80, quan el synthpop, els nous romàntics i el krautrock dominaven els escenaris i les emissores de ràdio.
Així que no puc negar que m’agrada que els Pet Shop Boys s’hagin afegit a la moda del ritorna vincitor i treguin nou disc, Elysium. És la seua música de sempre, encara que en aquesta ocasió menys ballable que de costum.
La cançó Winner és un exemple del que es pot fer als seixanta i molts anys, quan ets un Pet Shop Boy.

6 comentaris:

  1. El millor el vídeo amb unes imatges variades i que finalment talla una música que no passarà ni a la història de la música ni a la història del fil musical dels ascensors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderic, els Pet Shop Boys ja són part de la història de la música pop del segle XX. El valor del que ara han fet -ahir mateix va sortir el seu nou disc que inclou aquest Winner- és continuar amb el seu estil, potser una mica menys disco, però és el seu. Evidentment, si abans ja no t'agradaven, ara segur que tampoc, però jo admiro les seus ganes de seguir i la fdelitat a un tipus de música.

      Elimina
  2. Es pot fer molt de bo en plena maduresa !! Clar que no tothom!!!

    No cal dir que a mi si que m'han agradat, oi?

    ResponElimina
  3. Carme, la maduresa és la millor etapa de la vida, sens dubte. Com també ho pot ser la infància o la senectut, tot és qüestió de saber-la viure.

    ResponElimina
  4. De totes maneres no cal fer-los més vells del que són, que en Neil té 58 i el Chris 52 anyets de res.

    ResponElimina
  5. Tens raó, Allau, m'he deixat portar per l'emoció i els he posat uns quants anyets de més. I efectivament, 50, 60... són una minúcia. Fins als 80...

    ResponElimina