La descoberta de Diamond
Mine, obra de King Creosote i
Jon Hopkins –un altre disc comprat
per les belles imatges i disseny de l continent, i que després m’ha sorprès amb
un contingut a l’alçada- em va alegrar la vida –ja de per si alegre- i em va
empènyer a seguir a un i a l’altre musicalment. En Hopkins va retornar als seus
orígens amb electrònica i bases rítmiques ballables –veure la crítica del seu àlbum Immunity-,
mentre que Creosote -bonic pseudònim de Kenny
Anderson- s’ha mantingut fidel a l’estil tranquil, melòdic i folk d’aquell Diamond Mine a l’hora de composar la
banda sonora per al documental de la BBC From Scotland With Love, editada ara
en format de disc compacte.
Potser les peces
que composen aquest From Scotland With
Love no formen un conjunt tan harmònic i complet com Diamond Mine, però sí que arriben al mateix –alt- nivell de
qualitat i bellesa.
És música que
transmet emoció i fins i tot un punt de tristesa, com la cançó Something
To Believe It, però també música compromesa, com el tema Pauper’s
Dough, que té un punt d’himne proletari.
Amb aquesta música tan evocativa em fa gràcia recordar Mr Creosote, l'home gras que petava a "The Meaning of Life" de Monty Python.
ResponEliminaAllau, ni me'n recordava del nom, però si de l'escena on Mr Creosote peta i jo em petava de riure. Des de la seua aparició fins l'explosió final, Mr Creosote em va fer treure les llàgrimes a força de rialles. Però amb tot això, la música de l'altre Creosote ha quedat en segon pla...
ResponEliminaNo ho diguis a ningú... però m'ha agradat!
ResponEliminaGalderich, n'estava quasi convençut que aquest cop t'agradaria. Ets home de melodia i a la que se't treu una mica de l'habitual ja t'ofegues. Haig de reconèixer, però, que Creosote -a qui per cert, en una ocasió que el vaig publicar a l'Enceneu els llums vas posar a parir- és un bon músic i sap composar balades ben boniques :)
Eliminaquina música més bonica! veus, aquest es el cami de la Santa Tecla i no el biiiiip biiiiip biiip que només produeix migranya però queda molt cul dir que m'agrada la música electrònica. ;)
ResponEliminaAris, això del cul, deu ser perquè visc al cul del món ;)
EliminaCreosote és a la (bona) música electrònica i/o experimental el que -salvant moltes distàncies- Goya és a Mondrian, o Van Gog al constructivisme rus. I això que estem parlant de formats clàssics com els temes de 3 a 4 minuts, que vindrien a ser l'equivalent a l'oli sobre llenç.
Enfí, que t'has d'obrir de ment -o d'orelles, per ser més musical- i escoltar la (bona) música experimental sense prejudicis ;)
Fantabulós Creosote...des del costat del cul del món amb amor!
ResponElimina