dimecres, 2 d’abril de 2014

ANALOG ANGEL vs OMD


Com que els meus músics preferits no poden estar gravant un nou disc cada mes, i quan en treuen un de nou no sempre és el que m’espero, tendeixo a cercar imitadors que estiguin a l’alçada.
Un bon exemple són els Analog Angel, que no amaguen que la seua música està clarament influenciada pels clàssics del sintipop, i que han recollit en una cançó, We won’t walk away, l’essència dels primers OMD, de forma que podria passar perfectament per un tema perdut del disc Organisation o d’Architecture & Morality.

...

A que sí?

14 comentaris:

  1. No només pot passar, sinó que sembla calcat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, fins i tot en alguns moments sona idèntic a "Joana dArc". Però sona bé!

      Elimina
  2. Ei, sonen força bé, tot i que siguin una calca. Apuntats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salvador, el problema en aquests casos és que els bons resultats s'aconsegueixen en un parell o tres de cançons com a màxim, i la resta és morralla...

      Elimina
  3. Homé, són una mica redundants, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, potser una mica, però a mi no em molesta...

      Elimina
  4. Tenen el mateix valor d'una fotocòpia d'una pintura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, un cop més -per a variar- estic en desacord amb tu: seguir l'estil creat per un pintor no és el mateix que copiar-lo o, com tu dius, fotocopiar-lo. Hi ha una gran diferència entre plagiar i imitar un estil.

      Elimina
  5. Aris, això ja sona a excusa :) el pots escoltar tranquil.lament des del pecé o el mac!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, què bé que finalment els hagis pogut escoltar. Calca o no, sona bé, oi?

      Elimina
  6. Ës cert, s'assemblen molt, i potser per això m'agraden !
    Soc de les que mantinc i del tot convençuda, que segones parts també poden ser mooolt bones ! ;)

    ResponElimina