dimarts, 4 desembre de 2012

CAP AL SEGLE XX



Ansiós que arribés el segle XXI, i ara resulta que enyoro el passat. Deu ser cosa del retrofuturisme que m’impregna el cervell.
This Vision, ell amb bigoti i ella amb piga incorporada, han fet un tema melancòlic rememorant el segle XX, un pop que sona inicialment a Roxy Music per esdevenir, en entrar les veus, un pseudo-sinthpop melòdic, amb les cordes dominant per damunt dels teclats.
Un agradable pastitx,  vaja.


8 comentaris:

  1. La cançoneta prou bé... enganxa .
    Potser si que algun temps passat és sempre millor!
    Qui pugui que retorni, llàstima que no tothom s'ho pot permetre :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, per ara l'únic viatge en el temps que podem fer és linial i cap endavant. I si fos possible la marxa enrrere, el que trobariem no tindria res a veure amb l'embolcall romàntic que li hem posat al segle passat: un parell de guerres mundials, per exemple, ajuden a trencar miratges. Però el retrofuturisme és ficció, i com a tal s'ha de valorar.

      Elimina
  2. No aporten res ni cinematogràficament ni musicalment com era normal d'esperar en aquest bloc!

    ResponElimina
  3. Ostres el galderich es contundent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, i a tu què t'ha semblat? Sempre m'agrada conéixer la teua valoració :)

      Elimina
    2. echo and The bunymen? pop de finals dels vuitanta? no està malament

      Elimina
  4. Retroneglibles i prims com un secall, i perdona'm. Tant la melodieta com els arranjaments no poden ser més epigonals. Això sí: són de fora!
    Si vols retrofuturisme del bo una opció excel·lent és el hang. Aquí una mostra amb la campiona Carola al clarinet:
    http://carolaortizrodo.wordpress.com/2011/09/02/owt-new-album-from-resha/

    ResponElimina